X Congrés Internacional sobre Teoria i Pràctica del Poder Constituent
València, 14 i 15 de novembre de 2022
Entenem per ciutadania social aquella condició d’inclusió de les persones en el si d’un Estat de la qual deriva una ampliació de la igualtat social. La ciutadania és una inclusió igualadora. Ara bé, en la mesura en què les formes de desigualtat són diferents en cada època de la història, l’eix i condicions d’igualació i, per tant, de ciutadanització, evolucionen i muten. La ciutadania ha sigut, sempre, un procés històric i canviant d’ampliació de drets.
La ciutadanització o inclusió igualadora de les majories socials, vinculada històricament al treball assalariat, es connecta ara també a altres drets, nous o de renovada importància, com l’accés a un hàbitat i habitatge digne, al lloguer, llum, aigua i electricitat a uns preus assequibles, a la igualtat en l’accés a serveis, a una ciutat justa i cohesionada, a respirar aire net i gaudir d’un entorn agradable o aquells derivats dels problemes de l’especulació de l’ús del sòl, l’excés en la producció de fem, la crisi del transport públic, l’ús desmesurat de l’automòbil o el risc ambiental. Es tracta de nous drets emergents que sorgeixen, d’una banda, fruit de la ràpida i constant evolució de les societats globalitzades i les seues noves formes de desigualtat i precarietat i, d’altra banda, d’un renovat interés per drets que han estat submergits en l’oblit o en la indiferència de les administracions públiques.
L’aparició de noves formes de desigualtat i precarietat a les nostres ciutats, contra les quals els vells mecanismes d’inclusió social ja no són suficients, exigeix una ampliació de la ciutadania per via de la regulació d’aquests drets emergents en sintonia amb el nou context històric. En paral·lel, els drets clàssics, en particular els vinculats al treball, s’enfronten a reptes nous que no han de quedar en segon pla.
En aquest sentit, Constitucions com la de la Ciutat de Mèxic de 2017 reconeixen ja en el seu catàleg diversos d’aquests drets, entre ells, els drets a la ciutat, a l’espai públic, a la via pública, a la mobilitat, etc. També la nova Constitució xilena, actualment en procés d’elaboració, recollirà diversos d’ells. La constitucionalització d’aquests drets forma part, sens dubte, dels reptes que han d’afrontar els processos constituents oberts o que es puguen obrir en els pròxims anys.
En el present congrés, coorganitzat per Democràcia +. Grup d’investigació sobre Poder Constituent i nou Constitucionalisme i la Càtedra d’habitatge i dret a la ciutat, tots dos de la Universitat de València, té com a objectiu abordar el desenvolupament dels elements més representatius d’aquests drets emergents i els reptes que ells plantegen. En concret, el Congrés pretén ser un lloc on es conjugue la discussió teòrica amb el debat de propostes de regulació concretes que aborden el desafiament del desenvolupament d’aquests drets i l’avanç gradual en les condicions de justícia social i ambiental. En concret, s’estableixen els següents tres eixos de treball:
EIX 1: Igualtat social, drets socials i dret a un habitatge digne.
EIX 2: Dret a la ciutat i nous paradigmes d’habitabilitat: democratització dels processos d’urbanització, participació i accés als recursos i serveis.
EIX 3: Justícia ambiental i drets de la naturalesa.
Aquelles persones interessades a presentar una ponència en el Congrés hauran d’enviar una proposta de resum en el període comprés entre el 15 de març i el 15 de juliol de 2022. Els resums tindran una extensió màxima de 300 paraules i inclouran: títol, autor(és) i universitat o centre d’investigació al qual pertanyen i l’eix (1, 2 o 3) en què desitja incloure’s la ponència. Els resums seran enviats a l’adreça de correu: gidemocracia@gmail.com
L’1 de setembre es confirmarà l’acceptació i el 10 de novembre es tancarà el termini per a l’enviament dels textos definitius que s’integraran en la publicació de les comunicacions del Congrés.
