Renda Bàsica i Ciutat. Límits i potencialitats de la política municipal.
Informe núm. 5
La proposta de la Renda Bàsica Universal –una prestació econòmica individual, universal i incondicional– cada vegada capta major atenció de més països, organismes internacionals i governs locals. El present estudi és, fins on sabem, el primer que aborda de manera sistemàtica la viabilitat i la desitjabilitat d’una Renda Bàsica Universal per a la ciutat.
La introducció d’aquest informe justifica aquesta proposta en base als desajustos funcionals i normatius provocats pel caràcter dual que estan adoptant els mercats de treball i els sistemes de protecció social. La segona secció sintetitza les principals característiques de la Renda Bàsica Universal, repassant-ne la seva genealogia i popularitat en el debat polític internacional. La quarta aborda el cas de l’experimentació social com a eina per a informar el disseny tant de les polítiques públiques en general com de la Renda Bàsica en particular. Primer es presenten els pros i contres d’alguns d’aquests mètodes experimentals per després analitzar com han estat aplicats en l’estudi sobre la Renda Bàsica. El cinquè apartat analitza els experiments que s’han aplicat o s’estan dissenyant en diverses ciutats, explorant la seva naturalesa i principals característiques. Però, més enllà d’experimentar, és possible una Renda Bàsica de ciutat? Per a respondre aquesta pregunta, la sisena secció repassa les objeccions que més recurrentment suscita aquesta proposta, cada una de les quals és discutida i contra argumentada mitjançant l’evidència empírica acumulada tant pels experiments prèviament citats com pels programes reals de Renda Bàsica o de polítiques similars. La setena secció exposa dos casos d’estudi –el de Marcià al Brasil i el de Barcelona– d’especial rellevància a l’hora de pensar una possible “Renda Bàsica de ciutat”. La vuitena secció conclou amb sis breus recomanacions o propostes i la novena proporciona algunes fonts d’informació particularment útils per aprofundir en aquest debat.
El dret de tanteig i retracte en el marc de les polítiques d’habitatge públic. Implicacions socials i territorials al context valencià.
Estudi.
El present estudi té per objectiu analitzar les característiques de les adquisicions i la distribució territorial dels habitatges comprats mitjançant el Dret de Tanteig i Retracte (DTR) des de l’entrada en vigor del Decret Llei 6/2020 fins al present. Així com estudiar com s’ha desenvolupat el procés d’adquisició i activació de les vivendes públiques comprades en tres casos particulars, atenent a les característiques de l’adquisició, les especificitats del territori, les reaccions que ha generat en diferents agents locals i les respostes desenvolupades per les administracions públiques.
A partir d’aquest anàlisi, el treball identifica els principals impactes socio-territorials que està generant el DTR en el context valencià i estableix recomanacions que puguen contribuir a orientar polítiques públiques en aquest àmbit.
Mobilitat quotidiana des d’una perspectiva feminista. Una aproximació qualitativa i participativa a la ciutat de València.
Estudi.
Aquest treball vol contribuir als estudis de mobilitat quotidiana, primer fent un abordatge crític i teòric de com s’ha planificat la mobilitat històricament i els seus impactes diferenciats sobretot en les dones, que tot i tenir la mobilitat més sostenible, acaben rebent les conseqüències d’un sistema de mobilitat i transport públic planificats des d’una visió androcèntrica i productivista. Després de l’anàlisi crític, es fa un abordatge propositiu de com integrar una perspectiva feminista interseccional a la mobilitat.
Finalment, aquesta visió de la mobilitat s’aplica a la ciutat de València, presentant els resultats de dos tallers participatius realitzats, amb dones que es mouen per València, el novembre de 2022. El text finalitza amb unes conclusions que combinen la proposta teòrica amb la participativa sorgida dels tallers.
Possibilitats i límits d’un règim sancionador de l’assetjament immobiliari en la Comunitat Valenciana
Informe Núm.4.
El present estudi realitza una delimitació del concepte d’assetjament immobiliari, així com una anàlisi crítica del marc legal sobre aquest fenomen, a partir d’una perspectiva multinivell que integra l’ordenament civil, penal i administratiu, referit aquest últim a la legislació valenciana en matèria de protecció d’habitatge, a partir de la definició de l’assetjament immobiliari continguda en la Llei 2/2017, per la funció social de l’habitatge en la Comunitat Valenciana.
Així, partint de la clarificació de les pràctiques que integren el concepte d’assetjament immobiliari, com a estadi previ a analitzar la seva regulació legal, es consideraran les insuficiències del marc legal vigent, especialment quant a l’àmbit sancionador d’aquestes pràctiques. Per a això, es realitzarà una anàlisi legal i jurisprudencial del tractament penal de l’assetjament immobiliari, amb la finalitat de valorar l’eficàcia d’aquesta opció legal, en contraposició a les possibilitats i els beneficis, en termes de salvaguarda del dret a l’habitatge digne, que podria suposar el desenvolupament dins del marc competencial autonòmic d’una regulació administratiu-sancionadora de l’assetjament immobiliari.
D’aquesta manera, l’informe presentarà una proposta de regulació que respecti la complementarietat dels dos marcs sancionadors (penal i administratiu), amb la finalitat de desenvolupar, dins dels paràmetres de la Llei 2/2017 per la funció social de l’habitatge en la Comunitat Valenciana, una conceptualització legal de les infraccions que podrien ser considerades com a assetjament immobiliari, així com una graduació d’aquestes i de les sancions a imposar, acompanyades de la resta de qüestions que integrarien el règim sancionador d’aquest nou marc legal sobre l’assetjament immobiliari, com ara les mesures complementàries a imposar, inhabilitacions a les persones infractors o l’atribució de responsabilitat, entre altres aspectes.
Guia pràctica dels drets dels i les llogateres
Guia
El nou context social, sorgit des de la crisis de 2007-2008 en endavant, amb baixos salaris, precarietat i inseguretat econòmica, ha propiciat un procés de transició de la demanda de compra d’habitatge, encara parcial, cap a l’àmbit del lloguer d’immobles privats. Són diversos els estudis que mostren que, a partir de 2013, es produeix un increment, encara en curs, de la proporció de persones que resideixen en vivenda de lloguer.
Tot i que quan es formalitza un contracte de lloguer d’habitatge preval la voluntat de les parts, existeixen articles de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i altres normes que són imperatives. És a dir, espais de regulació que el contracte no pot contradir. Si alguna de les clàusules ho fa, podrà considerar-se nul.la.
Conèixer aquests drets i saber on i com fer-los efectius, així com saber quin son els deures que cadascuna de les parts contractants té és fonamental per poder evitar abusos.
L’objectiu d’aquesta guia és exposar, de manera bàsica i senzilla amb l’objectiu d’arribar al públic en general no expert en qüestions jurídiques, quins són els drets i deures que tenen a l’hora de llogar una vivenda.
Situació i regulació de la vivenda turística a València: propostes de millora
Informe núm. 3.
El present informe té per objecte l’estudi de l’habitatge turístic a València, i de manera concreta, el marc jurídic aplicable en l’actualitat, els problemes generats en relació amb el mercat de l’habitatge i algunes propostes de millora.
Per a això, s’ha dut a terme una anàlisi genèrica d’aquesta nova forma d’hospedatge turístic en habitatge residencial, que està bastant allunyada de les propostes tradicionals, per la qual cosa es fa un esment obligatori a l’economia col·laborativa i a les plataformes digitals peer to peer o p2p. A continuació i respecte al règim jurídic es refereix, es recull l’evolució de la regulació normativa a la qual s’ha sotmès aquest habitatge, des de la seva consideració inicial com un arrendament d’habitatge sotmès a la legislació ordinària, com a manera de pal·liar el buit legal existent, fins a l’aparició en escena del planejament urbanístic municipal després del canvi de rumb de la doctrina jurisprudencial europea. Finalment, s’analitza l’impacte desfavorable que ha tingut la massiva implantació d’aquesta mena d’allotjament a la ciutat de València i els seus efectes transversals, amb la finalitat de plantejar recomanacions i propostes de millora raonables.
Turistificació: proposta de definició i plantejament d’estratègies pel seu control
Informe núm. 2.
Des de fa unes dècades, assistim a l’accelerada transformació productiva de moltes de les ciutats de l’hemisferi occidental. El gradual desplaçament de l’activitat industrial cap a l’Est i el Sud Global, territoris més permissius en qüestions mediambientals i una mà d’obra molt menys organitzada, ha suposat tota una revolució en unes economies urbanes que, a vegades, han acabat apostant pel turisme com a única estratègia de desenvolupament. No obstant això, com qualsevol altra activitat, el turisme, necessita ser governat si es volen evitar les conseqüències, no precisament positives, que generen els excessos de dependència monopolístiques.
La turistificació de carrers, barris, pobles i ciutats completes és un d’aquests efectes. La necessitat d’una correcta planificació prèvia, tantes vegades absent, ha portat al fet que molts governs locals hagin hagut d’implementar mesures de control i gestió, de governança turística al cap i a la fi, amb l’objectiu de defugir els impactes negatius ocasionats. En el present document de treball es recullen alguns d’aquests, així com les propostes posades en marxa per a minimitzar les seves conseqüències.
Habitatge públic i mescla social. Anàlisi i propostes per uns entorns de vivenda pública més justos
Estudi
La Generalitat Valenciana compta amb un parc d’habitatge públic conformat per vora 14.000 vivendes distribuïdes pel conjunt del territori, amb diferències en termes de localització, tipologia edificatòria, règim de tinença, estat de conservació o perfil socioeconòmic dels seus habitants, de manera que les promocions públiques es relacionen de formes dispars amb els contextos territorials i socials on s’insereixen.
Aquestes relacions entre els habitatges públics i els seus entorns socials han generat un ampli debat en el àmbit acadèmic i de la gestió pública a nivell global. Els efectes segregadors i estigmatitzadors que genera la concentració d’habitatge públic i de poblacions vulnerables en determinats espais va estar en la base del sorgiment i difusió de la idea de la “mescla social” (social mix), sota la qual trobem un ampli ventall d’anàlisis i propostes orientats a promoure la heterogeneïtat social amb l’objectiu de combatre la segregació urbana i la guetització.
El present estudi analitza la implementació pràctica de les polítiques de mescla social (social mix) en el parc públic d’habitatge de la Generalitat valenciana. En concret, partint d’una revisió teòrica del concepte i de les polítiques publiques de mescla social, s’endinsa en l’estudi de dos casos particulars del context valencià: el barri del Raval en el municipi d’Algemesí i la zona del Carme i Velluters en el centre històric de València. Dos entorns urbans amb una important presència de vivenda pública, però amb característiques socials i territorials molt diferents, a partir dels quals reflexionem sobre els processos de mescla social i segregació urbana.
A partir de l’anàlisi d’aquests dos casos es formulen un conjunt de recomanacions destinades a poder orientar els criteris d’activació de noves promocions de vivenda protegida i les lògiques d’assignació de l’habitatge públic.
L’expropiació temporal de l’ús d’habitatges buits a la Comunitat Valenciana: propostes legislatives per a la seua recuperació i instruments anàlegs.
Informe núm. 1.
Aquest informe jurídic aborda la institució de l’expropiació temporal de l’ús d’habitatges buits prevista, originalment, en l’art. 13 de la Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana i declarada, posteriorment, inconstitucional per la Sentència 80/2018, de 5 de juliol de 2018, del Tribunal Constitucional per falta d’harmonització amb la legislació d’expropiació forçosa i d’arrendaments urbans, la competència exclusiva dels quals correspon a l’Estat.
L’objecte de l’informe consisteix a presentar propostes legislatives d’acord al règim competencial de la Comunitat Valenciana per a: 1. Reintroduir en l’ordenament valencià la institució de l’expropiació temporal de l’ús d’habitatges buits; i, 2. De manera alternativa i en cas d’una nova declaració d’inconstitucionalitat, presentar institucions anàlogues a l’expropiació temporal de l’ús d’habitatges, així com alternatives reguladores existents en el Dret comparat europeu, que poden disposar-se mitjançant un trasplantament legal, a fi de mitigar l’existència d’habitatges deshabitats.
