ESTUDIS I INFORMES

Situació i regulació de la vivenda turística a València: propostes de millora

Informe núm. 3.

El present informe té per objecte l’estudi de l’habitatge turístic a València, i de manera concreta, el marc jurídic aplicable en l’actualitat, els problemes generats en relació amb el mercat de l’habitatge i algunes propostes de millora.

Per a això, s’ha dut a terme una anàlisi genèrica d’aquesta nova forma d’hospedatge turístic en habitatge residencial, que està bastant allunyada de les propostes tradicionals, per la qual cosa es fa un esment obligatori a l’economia col·laborativa i a les plataformes digitals peer to peer o p2p. A continuació i respecte al règim jurídic es refereix, es recull l’evolució de la regulació normativa a la qual s’ha sotmès aquest habitatge, des de la seva consideració inicial com un arrendament d’habitatge sotmès a la legislació ordinària, com a manera de pal·liar el buit legal existent, fins a l’aparició en escena del planejament urbanístic municipal després del canvi de rumb de la doctrina jurisprudencial europea. Finalment, s’analitza l’impacte desfavorable que ha tingut la massiva implantació d’aquesta mena d’allotjament a la ciutat de València i els seus efectes transversals, amb la finalitat de plantejar recomanacions i propostes de millora raonables.

Turistificació: proposta de definició i plantejament d’estratègies pel seu control

Informe núm. 2.

Des de fa unes dècades, assistim a l’accelerada transformació productiva de moltes de les ciutats de l’hemisferi occidental. El gradual desplaçament de l’activitat industrial cap a l’Est i el Sud Global, territoris més permissius en qüestions mediambientals i una mà d’obra molt menys organitzada, ha suposat tota una revolució en unes economies urbanes que, a vegades, han acabat apostant pel turisme com a única estratègia de desenvolupament. No obstant això, com qualsevol altra activitat, el turisme, necessita ser governat si es volen evitar les conseqüències, no precisament positives, que generen els excessos de dependència monopolístiques.

La turistificació de carrers, barris, pobles i ciutats completes és un d’aquests efectes. La necessitat d’una correcta planificació prèvia, tantes vegades absent, ha portat al fet que molts governs locals hagin hagut d’implementar mesures de control i gestió, de governança turística al cap i a la fi, amb l’objectiu de defugir els impactes negatius ocasionats. En el present document de treball es recullen alguns d’aquests, així com les propostes posades en marxa per a minimitzar les seves conseqüències.

Habitatge públic i mescla social. Anàlisi i propostes per uns entorns de vivenda pública més justos

Estudi

La Generalitat Valenciana compta amb un parc d’habitatge públic conformat per vora 14.000 vivendes distribuïdes pel conjunt del territori, amb diferències en termes de localització, tipologia edificatòria, règim de tinença, estat de conservació o perfil socioeconòmic dels seus habitants, de manera que les promocions públiques es relacionen de formes dispars amb els contextos territorials i socials on s’insereixen.

Aquestes relacions entre els habitatges públics i els seus entorns socials han generat un ampli debat en el àmbit acadèmic i de la gestió pública a nivell global. Els efectes segregadors i estigmatitzadors que genera la concentració d’habitatge públic i de poblacions vulnerables en determinats espais va estar en la base del sorgiment i difusió de la idea de la “mescla social” (social mix), sota la qual trobem un ampli ventall d’anàlisis i propostes orientats a promoure la heterogeneïtat social amb l’objectiu de combatre la segregació urbana i la guetització.

El present estudi analitza la implementació pràctica de les polítiques de mescla social (social mix) en el parc públic d’habitatge de la Generalitat valenciana. En concret, partint d’una revisió teòrica del concepte i de les polítiques publiques de mescla social, s’endinsa en l’estudi de dos casos particulars del context valencià: el barri del Raval en el municipi d’Algemesí i la zona del Carme i Velluters en el centre històric de València. Dos entorns urbans amb una important presència de vivenda pública, però amb característiques socials i territorials molt diferents, a partir dels quals reflexionem sobre els processos de mescla social i segregació urbana.

A partir de l’anàlisi d’aquests dos casos es formulen un conjunt de recomanacions destinades a poder orientar els criteris d’activació de noves promocions de vivenda protegida i les lògiques d’assignació de l’habitatge públic.

L’expropiació temporal de l’ús d’habitatges buits a la Comunitat Valenciana: propostes legislatives per a la seua recuperació i instruments anàlegs.

Informe núm. 1.

Aquest informe jurídic aborda la institució de l’expropiació temporal de l’ús d’habitatges buits prevista, originalment, en l’art. 13 de la Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana i declarada, posteriorment, inconstitucional per la Sentència 80/2018, de 5 de juliol de 2018, del Tribunal Constitucional per falta d’harmonització amb la legislació d’expropiació forçosa i d’arrendaments urbans, la competència exclusiva dels quals correspon a l’Estat.

L’objecte de l’informe consisteix a presentar propostes legislatives d’acord al règim competencial de la Comunitat Valenciana per a: 1. Reintroduir en l’ordenament valencià la institució de l’expropiació temporal de l’ús d’habitatges buits; i, 2. De manera alternativa i en cas d’una nova declaració d’inconstitucionalitat, presentar institucions anàlogues a l’expropiació temporal de l’ús d’habitatges, així com alternatives reguladores existents en el Dret comparat europeu, que poden disposar-se mitjançant un trasplantament legal, a fi de mitigar l’existència d’habitatges deshabitats.