LLIBRES

El asalto a las fronteras del Derecho. Revolución y Poder constituyente en la era de la ciudad global.

Albert Noguera.
Trotta, Madrid, 2023.

La modernitat capitalista va invertir la relació entre camp i ciutat. Les ciutats van passar a convertir-se, des de llavors, en el centre neuràlgic de conflictes socials, polítics i econòmics, i d’aparició de moviments socials, lluites i utopies a l’interior dels Estats. De fet, encara avui, continuen sent-ho. No obstant això, el trànsit, durant l’últim terç del segle XX i inicis del XXI, de la fase de capitalisme industrial a la de capitalisme transnacional financer ha implicat un canvi en la manera d’organitzar jurídicament les nostres societats.

La substitució del constitucionalisme per una nou mode històric de juridificació a la qual l’autor anomena fronterisme ha fet canviar el tipus d’articulació de la ciutat amb l’espai estatal nacional, així com la forma d’exercici de la dominació i processos de construcció de la classe social que operen en el seu interior. Això obliga els moviments socials a redefinir i pensar nous mètodes de lluita i transformació social en el si de la denominada ciutat global. Per a això, l’autor planteja una reactualització dels conceptes de Revolució i Poder constituent que, avui, només serien executables a través del que anomena una estratègia d’assalt a les fronteres del Dret.

Regular los alquileres. La lucha por el derecho a una vivienda digna en España.

Albert Noguera (Coord.).
Tirant lo Blanch/Càtedra d’habitatge i dret a la ciutat de la UV, València, 2022.

Després de l’esclat, el 2007-2008, de la bombolla especulativa sobre la qual s’havia construït, a Espanya, el model d’acumulació immobiliari financer durant el període 1985-2007, la banca va passar a percebre un risc excessiu en el mercat hipotecari i la prioritat del capital financer va passar a ser, amb la connivència i l’ajuda legislativa del govern espanyol, la construcció o compra de propietat immobiliària per llogar. Cada cop més, les constructores, l’Administració i les immobiliàries estan apostant pel lloguer. Aquesta canalització de la demanda cap al lloguer ha permès al capital financer continuar fent negoci de l’habitatge i extreure riquesa a la societat, però a un risc menor. A més, el fet que els fons d’inversió hagin passat a controlar gran part de l’oferta d’habitatge lliure de lloguer els permet incrementar els preus fins a límits abusius.

És en aquest context que sorgeix el debat actual sobre la necessitat de regular el mercat immobiliari, principalment, a través de combinar l’aprovació de lleis que controlin o estableixin límits als preus dels lloguers, amb l’adquisició d’habitatge per l’Administració per a la creació d’un parc públic de lloguer social.

En aquest llibre, diversos autors i autores fan una anàlisi comparada sobre la legislació de regulació dels lloguers a Espanya i altres països, alhora que formulen propostes per abordar qüestions com l’ampliació d’un parc públic d’habitatges de lloguer social, regulació dels lloguers de vacances, el control administratiu i regulació de la intermediació immobiliària d’habitatges de lloguer, el problema dels desnonaments per impagament de lloguer o què fer amb els habitatges buits.

La gentrificación es inevitable y otras mentiras.

Leslie Kern.
Bellaterra Edicions/Càtedra d’habitatge i dret a la ciutat de la UV, Barcelona, 2022.

Què és la gentrificació? Podem estar d’acord que és un procés que reemplaça una comunitat per una altra? És una qüestió de classe? O d’oportunitat econòmica? A qui afecta més? Hi ha alguna manera de combatre-la? Leslie Kern, autora de Ciutat feminista, viatja a Toronto, Nova York, Londres, París i San Francisco i escodrinya el mite i les mentides que envolten una de les majors crisis urbanes del nostre temps.

Observada per primera vegada en la dècada de 1950 a Londres i teoritzada per destacats pensadors, la gentrificació constitueix un devastador procés de desplaçament que ara es pot trobar en moltes de les nostres ciutats i barris. Darrere de l’estudi de ioga, el mercat de productes ecològics i el saló de tatuatges, és un fenomen que afecta les comunitats més vulnerables.

Kern proposa una mirada interseccional a la crisi que busca revelar la violència basada en la classe, la raça, el gènere i la sexualitat. Sosté que la gentrificació no és natural, sinó que és una continuació del projecte colonial que va treure als nadius de la seva terra i que, avui, es manifesta en l’augment dels lloguers i els desallotjaments, la transformació de les àrees comercials, l’augment de la vigilància i el trencament de les comunitats.

Però si la gentrificació no és inevitable, què podem fer per a detenir-la? Kern proposa una resposta anti-gentrificació genuïnament decolonial i feminista. Una que exigeixi el dret a la ciutat per a tots i la devolució d’aquesta als desplaçats.