En aquest seminari analitzarem com les ciutats més properes a la divisòria entre els Estats espanyol i francès, davant el restabliment de controls fronterers el 2015 i l’arribada sobtada del que podem anomenar “migració en trànsit” el 2018, han estat l’escenari experiències d’acollida solidària.

Concretament, prestarem atenció a ciutats com Bilbao, Donostia, Irun o Baiona ja a la part nord, on s’han desenvolupat experiències d’acollida ressenyables (Bilboko Harrera Auzoak, Donostiako Hiritarron Sarea, Irungo Harrera Sarea, Etorkinekin-Diakité…). Com a contrapunt a allò urbà, val la pena parar atenció també a aquestes experiències en poblacions menors i rurals com és el projecte Artea Sarea (Vall d’Arratia, Biscaia) on s’han articulat diferents projectes basats en principis com l’autogestió, l’autonomia i la desobediència pública.

Amb tot, actualment queda encara molt camí per recórrer per a garantir una mobilitat segura a totes les persones.

En aquest seminari realitzarem una delimitació del concepte d’assetjament immobiliari, a partir de la seua inclusió com a forma de violència immobiliària, en el context del model de ciutat neoliberal i els espais d’exclusió que genera. Tanmateix, s’analitzarà de manera crítica el marc legal sobre aquest fenomen, a partir d’una perspectiva multinivell que integre l’ordenament civil, penal i administratiu.

Sobre aquest últim àmbit, es farà una referència expressa a la recent regulació de l’assetjament immobiliari a nivell autonòmic realitzada des de la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica mitjançant el Decret Llei 3/2023, de 17 de febrer, del Consell, pel qual s’adopten mesures urgents per a fer front a les situacions de vulnerabilitat i emergència residencial en la Comunitat Valenciana agreujades per la guerra d’Ucraïna, i per a evitar abusos en l’àmbit immobiliari.

L’objectiu principal de l’ordenació de l’espai educatiu és garantir que tots els alumnes tinguin un accés equitatiu a les escoles pel que fa a la qualitat educativa i l’accessibilitat, utilitzant les instal·lacions escolars de manera eficient.

L’accessibilitat escolar es veu afectada per múltiples factors socioeconòmics i espacials com els criteris geogràfics d’assignació de places escolars (sistema de lliure elecció de centre o districte escolar), el nivell de renda de les famílies, les preferències d’elecció de centre o les peculiaritats espaciotemporals dels individus.

En aquest seminari veurem com aquests elements guarden una relació directa amb les possibilitats d’accessibilitat espacial als centres educatius i com poden ser factors explicatius de processos de segregació escolar. Per a això, a més de repassar el que s’estableix en la literatura científica, s’exposarà un cas d’estudi basat en l’accessibilitat als centres que imparteixen el segon cicle d’educació infantil a la ciutat de València.

El seminari explica, des de una perspectiva crítica i documentada, què és la Sareb, quin ha estat el seu funcionament des de la seva creació i quines relacions ha establert amb les entitats financeres.  A partir de la investigació comparada amb altres països, s’explica la importancia que podría tenir aquesta immobiliària pública per ajudar a pal·liar el problema de l’escassetat d’habitatge públic a Espanya.

Comprendre les ciutats contemporànies implica parar atenció a les lògiques de la globalització neoliberal que mercantilitzen la vida urbana. En concret, ens focalitzem en els processos de gentrificació i precarització des d’una mirada feminista interseccional. Aquesta perspectiva ens permet abordar els llocs a partir de les relacions de poder que modulen la nostra experiència a la ciutat. L’espai urbà és produït sobre la base d’una interrelació de desigualtats que van més enllà de la classe social i que inclouen el gènere, l’edat, l’orientació sexual o l’origen cultural, entre altres. En la conferència aterrem aquestes anàlisis a través de tres barris de la ciutat de València: Cabanyal, Velluters i Orriols. Mitjançant aquests exemples etnogràfics repensem la interrelació entre la precarització i la gentrificació. Finalment, reflexionem sobre els barris com a territoris disputats posant l’èmfasi en alguns moviments urbans que es mobilitzen contra la precarització i la gentrificació i que proposen alternatives al model de ciutat neoliberal.

La despoblació del medi rural és un problema secular que depassa les fronteres del País Valencià, i que en els últims anys ha guanyat ressò mediàtic i polític. Un dels principals problemes que tenen les petites poblacions és precisament l’escassesa d’habitatge en règim de lloguer o fins i tot de compra i a territoris on l’habitatge públic és pràcticament una quimera. Front a això entre un 20 i un 30% dels habitatges de les poblacions més menudes es troben buits. Una conseqüència que està tenint la pandèmia del coronavirus al medi rural és justament un tímid canvi de tendència demogràfica amb no poques persones de l’àmbit urbà que busquen nous models de vida a les àrees rurals. En aquesta conferència, a banda de reflexionar sobre aquests aspectes, s’analitzaran algunes de les alternatives habitacionals més enllà del mercat d’habitatge, que poden contribuir a solucionar el problema habitacional al medi rural valencià.

La crisi habitacional agreugada durant l’última dècada ha disparat el número d’ocupacions que es produeixen a Espanya. El present seminari diferencia entre els conceptes de “violació del domicili” i el d’”ocupació”, definint el segon com una forma d’autotutela ciutadana dels drets, mitjançant l’ocupació d’habitatges buits en mans d’entitats financeres i grans tenidors, en circumstàncies en els que ni el mercat ni l’administració pública son capaces de garantir l’accés a un sostre a persones i famílies en situació d’exclusió. Basant-se en diverses sentències sobre la matèria, el vídeo planteja propostes de regularització, en un sentit garantista, d’aquestes situacions d’ocupació.

El problema de l’accessibilitat a l’habitatge té dues vessants principals. Una referida a aquella part de la població que amb necessitat d’habitatge no pot accedir al mercat per falta de recursos. I una altra referida a que el grau d’esforç per a pagar el lloguer o la hipoteca que han de fer les altres persones que sí disposen de casa es un percentatge excessivament alt de la renda disponible. En aquest seminari, Josep Sorribes analitza el problema de l’accessibilitat des de el punt de vista dels conceptes, les dades i les polítiques públiques que es poden portar a terme per a contribuir a solucionar, encara que siga parcialment, aquest problema.

El subministrament energètic de la llar és un dels aspectes fonamentals en el gaudi del dret a un habitatge digne. En aquest video, Jordi Jaria planteja algunes de les qüestions centrals relacionades amb el debat energètic global, l’impacte del subministrament energètic en les llars i, en particular, la idea de pobresa energètica i, finalment, analitza l’experiència recent de les anomenades comunitats energètiques com una eina alternativa al negoci dels grans oligopolis privats per a garantir un subministrament energètic segur i econòmic a les nostres cases.